Qui som‎ > ‎

Les estrenes musicals

La Jove Orquestra de Figueres sempre s’ha sentit vinculada a la creació musical de casa nostra. Amb la certesa que una orquestra és un vehicle ideal per a l’estímul d’un compositor, la música “acabada d’escriure” a càrrec d’autors catalans ha esdevingut un apartat obligat dins la programació.

La primera obra que es va encarregar fou La cançó del mussol l’any 1991.  Es va demanar a l’escriptora figuerenca Ma Àngels Gardella i al compositor Miquel Sunyer (Salt, 1959) un conte musical adreçat a un públic juvenil mitjançant un llenguatge contemporani. L’obra, que de bon principi portava el títol La nena que no feia bondat, està escrita per a recitant, cantant solista i orquestra de corda. Ben aviat es va veure la originalitat de la proposta, amb una música descriptiva que s’integra perfectament dins la història d’una nena entremaliada segrestada per una bruixa qui vol guarir el seu mussol. La composició, de 30 minuts de durada, conté una clara vocació didàctica al representar els diferents instruments de  l’orquestra de corda: així el violí esdevé la nena, la viola el mussol, el violoncel la mestra d’escola i el contrabaix la bruixa. L’estrena tingué lloc al Teatre El Jardí de Figueres, el 31 de maig de 1992 amb un muntatge escènic d’ombres xineses amb la participació de membres de la secció d’inicis, un llibret il·lustrat per Joan Antoni Poch, el text del conte recitat per la mateixa autora, la veu solista d’Anna Ma LlandricAlbert Bosch al violí, Carles Budó a la viola, Anna Ros al violoncel, Adam Viusà al contrabaix, Èlia Genís com a ballarina i la direcció de Josep Ramon Llobet.

Si en aquesta primera obra el llenguatge instrumental emprava efectes de so poc habituals en l’estudi diari d’un instrumentista de corda, el següent encàrrec es recolzava amb tècniques més comuns. Narcís Bonet (Barcelona, 1933) va titol.lar  La Tramuntana una suite de 20m. de durada amb la intenció de desenvolupar diferents tècniques de l’arc dels instruments de corda. Els quatre moviments de la composició reflecteixen les sensacions musicals que produeix aquesta pertorbació  meteorològica. L’estrena fou al Teatre El Jardí el 29 de maig de 1994  sota la direcció musical de Càndid Rodríguez, amb la participació del ballet Figueres Dansa de l’escola Carme Trèmols.

Per celebrar el desè aniversari de l’orquestra es va optar per una obra radicalment  avantguardista que inclogués les seccions de vent i corda: Anthropos captiu d’Albert Llanas (Barcelona, 1957). Partitura de 35 minuts de durada estructurada en cinc moviments i cinc interludis que combinen un llenguatge tonal, minimalista, i atonal amb enregistraments de música electrònica. La disposició dels instrumentistes es distribuïa en quatre grups al voltant del públic, creant una suggerent sensació de quadrifonia. L’estrena tingué lloc al Teatre El Jardí l’11 de maig de 1997 amb un muntatge audiovisual de ballarines i ombres xineses, tots sota la batuta de Càndid Rodríguez.

La quarta estrena de la JOF fou Encanteri de les bruixes de Xavier Benguerel (Barcelona, 1931). Seguint amb l’encís que aquests personatges desperten dins la orquestra es recolliren diferents escrits populars sobre les bruixes que habitaren a l’Alt Empordà. La partitura, de 25 minuts de durada,  presenta una formació que inclou recitant, quatre guitarres, cinc percussionistes i orquestra de corda. El llenguatge de l’obra és efectista i captivador alhora, i l’estrena va anar acompanyada d’un muntatge audiovisual al Teatre El Jardí  el 18 d’abril de 1999 també sota la direcció de Càndid Rodríguez.

El cinquè encàrrec fou una peça col·lectiva anomenada Suite Emporitana que agrupa peces de cinc compositors: Els Indiketes de Llorenç Balsach (Sabadell, 1953), Paleàpolis de Narcís BonetComplanta de Salvador Pueyo (Barcelona, 1935), L’Aljama i La Vall de Magrigul de Frederic Wort (Barcelona 1973),  a més de  La Belle Inutile de Pilar Sanz (Girona, 1969). La durada total arriba als 25 minuts amb cada un dels moviments inspirats en diferents texts de l’antiguitat referents als antics habitants de l’Empordà. Es tracta d’una suite on es mostra les diferents idiosincràsies d’aquestes poblacions amb el llenguatge personal de cada compositor i que compta amb les seccions Ficaris i Tramuntana.  L’estrena fou al Teatre El Jardí el 21 d’octubre del 2001 dins els actes de celebració del 125è aniversari de la proclamació de Figueres amb el títol de ciutat i alhora el quinzè aniversari de l’orquestra. Elena Cusí actuà com a recitant Xavier Pagès conduí als músics.

Aquell mateix curs el jove compositor figuerenc Aleix Tarrés (Vilanova de la Muga, 1970), qui havia estat membre de la JOF, escriví un conte musical a partir d’un viatge que realitzà a Veneçuela: El Puma. La història explica la relació entre un felí i un caçador a través de cinc moviments d’escriptura  tonal fortament influïts pels ritmes sud-americans. La estrena fou el 3 de febrer de 2002 al Teatre El Jardí dins la programació infantil, amb Núria Rabert com a recitant, Helena Menac com a cantant, Joan Mallol al clarinet (puma), Josep Casadellà al fagot (caçador), la secció de corda Juncària i la direcció conjunta de Marcel Sabaté.

Aquesta darrera obra marcava un canvi en la filosofia dels encàrrecs: a partir d’aquell moment es treballaria amb joves compositors incipients. Per això l’any 2003 s’encomanà la composició A Quart de Lluna a Xavier Pagès (Sant Pere de Ribes, 1972), director de la secció Ficaris en aquells moments.  Es tracta de quatre breus moviments de serena bellesa inspirats en  uns poemes de Joan Duran, que requereixen  per a la seva interpretació d’un cor femení, percussió, arpa i les seccions de corda i vent. L’estrena fou al Teatre  El Jardí el dia 24 de maig sota la direcció del mateix compositor, amb la col·laboració d’ Elisenda Pujol a l’arpa i el Cor Lutiana d’Arbúcies.

Temps de sega era el títol d’una breu (8 min.) però contundent peça per a orquestra de corda del compositor David Llorens (Sant Pere de Ribes, 1979) que s’escoltà per primera vegada  al Teatre El Jardí el dia 2 de maig de 2004 sota la direcció de Xavier Pagès.

L’any 2005 s’encarregaren dues peces alhora: Els Follets d’Albert Carbonell (Barcelona, 1972) i Osmosi d’Albert Bosch (Campllong, 1966). La primera d’elles agafa el títol d’una rondalla popular catalana on es narren les malifetes d’aquests éssers esquius. La partitura està escrita per a corda, vent i percussió. Els 25 minuts de durada presenten un encisador llenguatge propi dels contes de fades. La segona obra, d’uns 20 minuts de durada, està escrita per a guitarra elèctrica, corda i percussió, tot incorporant elements del jazz i la música minimalista. Ambdues foren ofertes al Teatre El Jardí el 30 d’abril sota la direcció de Marcel Sabaté.

L’any 2006 hi hagué també estrena doble: El Elements, d’Ultano G. Ponseti (Banyoles, 1965) per a secció de vent, arpa i percussió. Una obra de 15 min. estructurada en quatre moviments a partir d’antics modes musicals grecs, amb una elegant i compacta escriptura. L’acompanyà Papallones i companyia d’ Albert Bosch, suite d’uns 25 minuts de durada, que tenia com a fil conductor el món dels éssers invertebrats des d’una vessant irònica i escrita en cinc moviments per a orquestra simfònica. S’interpretaren  per primera vegada el 29 d’abril al Teatre El Jardí sota la direcció de Marcel Sabaté.

En el vintè aniversari de la JOF es van encarregar tres partitures més: una d’elles d’un compositor amb força ressò en els mitjans de comunicació com és Albert Guinovart (Barcelona, 1962) que presentà la peça Simfonieta catalana escrita per a orquestra simfònica. Les altres dues que la van acompanyar van ser les Variacions sobre El Carnaval de Venècia de Marcel Sabaté (Girona, 1970) per a flabiol solista, corda i percussió inspirada en la melodia popular italiana “O mamma mia”, amb la part solista interpretada pel mateix compositor, i Urbs d’Albert Bosch per a orquestra simfònica i inspirada en diferents escenes de la vida a la gran ciutat.