Una petita història

La Jove Orquestra de Figueres va sorgí l’any 1987 de la iniciativa de Joventuts Musicals de Figueres presidida llavors per Albert Fita. Ells foren qui reuniren les tres escoles de música a Figueres amb estudiants per a formar-ne part: el Casino Menestral, La Flauta Màgica i l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres. Es va contactar amb Josep Ramon Llobet per agafar-ne la direcció, amb Albert Bosch la sots-direcció i Pilar Gonzàlez la gerència. Era a finals de setembre d’aquell mateix any quan es van fer les audicions al Museu de l’Empordà per a triar als futurs integrants de l’orquestra. Es presentaren una trentena de noies i nois de 9 a 20 anys, els qui amb diferents nivells musicals, estudiaven flauta, violí, viola, violoncel, clarinet i piano, tots ells provinents de Figueres i rodalies. Els assajos van començar la següent setmana al saló de descans del Teatre Municipal El Jardí de Figueres. A partir d’aquell moment la comarca de l’Empordà disposava d’un espai on els joves estudiants d’instrument simfònic podien fer el seu aprenentatge orquestral d’una manera totalment gratuïta.

Es va començar a treballar obres breus d’estil clàssic i contemporani adients per al nivell elemental i mitjà dels músics, sobretot arranjaments de Mozart, Schubert i alguna obra més contemporània de Bartók o Rezsó, així com concerts breus de Telemann i Vivaldi.

Tant aviat es va veure que hi havia alguns membres d’un nivell musical més avançat, és va considerar la possibilitat d’integrar-los en el càrrec de cap de corda, o sia, un músic que servís de referència als demés. Desprès d’intensos assajos i un de cap de setmana de treball a l’ermita de Sta. Eugènia d’Agullana l’orquestra s’estrenà el dia 19 de juny del 1988 a l’església d’Avinyonet de Puigventós. Unes setmanes més tard, el 3 de juliol, es presentà al Teatre Municipal el Jardí dins el Festival de Música de l’Empordà davant d’un públic que n’avalà definitivament el projecte.

L’any 1990 la JOF es desvinculà de JJMM constituint-se com a entitat cultural independent sense ànim de lucre, amb uns estatuts, unes finalitats culturals i una assamblea d’associats que esdevenia el seu màxim orgue rector. L’aposta decidida de l’Ajuntament de Figueres amb la signatura del primer conveni el dia 27 d’abril d’aquell matex any amb la primera junta gestora, donaren l’impuls definitiu a la construcció de l’entitat tal i com avui coneixem. Aquesta junta, integrada per mares i pares dels joves, fou presidida per Ramon Sànchez-Toscano, amb Anna Rodríguez com a secretaria, Xavier Alabert com a tresorer, Catalina Costa com a vocal, i un nombre de membres associats que ben aviat arribarien al centenar. En l’apartat musical, l’orquestra es distribuïa en dues seccions: una de corda i una altra de vent de recent formació dirigida per Josep Jofré.

El caràcter emprenedor del director i la junta gestora van portar a bon port concerts de gran èxit com l’estrena d’un conte musical, la cantata El mestre d’escola de Telemann amb Xavier Mendoza com a baríton, un concert per a violí de Tartini amb Nestor Eidler de solista, així com la creació d’una nova secció per a incorporar músics de nivell elemental que dirigí Anna Ros.

La primera sèrie de concerts va fer arribar l’orquestra a Sant Climent Sescebes, Sant Feliu de Guíxols, Vic, Sant Esteve del Monestir i l’església de Sant Pere de Figueres.

L’any 1989 Josep Ramon Llobet demanà un any d’excedència i Albert Bosch n’agafà la direcció interina. En aquells moments a la JOF hi havia tres seccions: dues de corda, la de vent dirigida per Albert Gumí. També comptava amb estudiants provinents de Girona, Arbúcies, Moià, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, i fins i tot Barcelona. Amb ells es va oferir un concert al Monestir de Montserrat i un dins la 1a Orquestrada a Sant Sadurní d’Anoia dins l’Olimpiada Cultural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Les obres que s’havien treballat eren de L. Mozart, Britten, Purcell a més d’un concert per a 2 violoncels de Vivaldi amb Anna Comellas i Anna Ros com a solistes. Fou en aquesta època que l’associació participà en la comissió de creació de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), per a on han passat alguns membres de la JOF.

El mes de setembre de l’any 1991 s’organitzà el primer curs de formació orquestral i que ha continuat fins al dia d’avui en diferents cases de colònies com el Mas Batllori de Palamós, Can Tallada de Borrasà, Can Bellvitge de Sant Gregori i el Mas Suro de Cartellà. Aquests cursos han servit per a engegar cada nova temporada, a més d’esdevenir una eina de desenvolupament de la convivència entre els músics organitzant activitats com tècniques corporals, xerrades de caire humanístic, mostres de músiques poc freqüents o de cinema, etc.

Les reformes previstes al Teatre Jardí havien desplaçat la seu dels assajos a l’Escola d’Arts i Oficis i aquell any, al retornar al reformat teatre, Josep Ramon Llobet deixà la direcció de l’orquestra essent substituït per Càndid Rodríguez. Paral·lelament Albert Bosch s’incorporà el càrrec de coordinador i Pau Castanyer s’ocupà de la direcció de la secció Tramuntana. En aquells moments hi havia uns setanta músics repartits en quatre seccions cada una d’elles amb un nom del patrimoni històric empordanès: Ficaris, Juncària i Indika per les seccions de corda Tramuntana per la de vent.

El catàleg d’obres s’amplià amb partitures de més envergadura, com les estrenes a compositors catalans*, Simfonia n. 24 de Haydn, Cantata dels pagesos de Bach amb Maria Hoces i Josep Sales com a cantants solistes, suites contemporànies de Baumann, Genzmer, Brant, Norton, obres curtes de Praetorius, Morera, Grieg i una Missa de Haydn amb l’Orfeó Manresà i Anna Moreno-Lasalle com a soprano solista. També és continuaren les classes magistrals amb instrumentistes de prestigi com Josep Ma Saperas, Pere Bardagí, Mario Buglari i Elizabeta Renzi.

La orquestra inicià nous convenis de col·laboració amb la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Ja en aquells moments la Jove Orquestra de Figueres formava part de les associacions consolidades de la ciutat. A més, l’any 1992 s’estrenaren les aules d’assaig del reformat Teatre El Jardí, que serví de seu fins al 2002.

Entre els anys 1994 i 1999 l’orquestra oferí les versions d’obres com el Stabat Mater de Pergolesi amb la soprano Clara Valero i el contratenor Òscar Bonany, un concert per a flautí de Vivaldi amb Sara Parès com a solista, cançons de Toldrà amb Carme Rodríguez com a soprano, peces de Killmayer, Warlock, suites de Telemann, un concert per a violins de Vivaldi. La secció Juncària per la seva banda interpretaren el conte musical El mestre Armer d’Albert Gumí i un concert de contrabaix de Vanhal amb James Testi com a solista, la secció de vent Tramuntana destacà en la interpretació de Scaramouche de Milhaud i la secció Indika amb la Battalia de Biber sota la direcció de Jaume Francesc, qui havia substituït l’any 1996 a Frits Schutte i aquest a Dolors Vidal, mentre dins la secció Tramuntana s’incorporà Enric Roca com a director.

A més dels assajos, concerts i caps de setmana intensius, la JOF organitzà periòdicament xerrades de especialistes com la del luthier David Bagué, el musicòleg Xavier Masseguer i el compositor Xavier Benguerel, totes elles celebrades al Saló de descans del Teatre El Jardí, així com també concerts puntuals de música de cambra a càrrec dels mateixos integrants de l’orquestra.

Els concerts s’anaven succeint i fins aleshores s’havia actuat a Sant Llorenç de la Muga, Garriguella, Vilabertran, Navata, Arbúcies, Sant Feliu de Pallerols, Platja d’Aro, Peralada, Porqueres, Vilajuïga, Castelló d’Empúries, Manresa, Alp, El Masnou i Andorra, aquest últim a través de l’Escola d’Estudis Musicals d’Andorra. S’iniciaren les col·laboracions amb el Centre de Ioga i Tècniques Corporals de Figueres mitjançant concerts a la capella de Sta. Anna de Pontós i amb els Amics del Museu d’Art de Girona oferint un concert anual a Girona.

Els cursos 1995-96 es comptà amb la col·laboració com a director convidat de Francesc Llongueras amb qui s’oferiren concerts al pavelló del GEiEG a Girona i al Museu Dalí de Figueres. L’any 1996 s’iniciaren les col·laboracions anuals amb les visites guiades de les Jornades del Patrimoni organitzades pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà que portaren l’orquestra a llocs poc habituals com La Jonquera, Albanyà, Sant Martí d’Empúries, Cadaquès o el Parc Natural dels Aiguamolls. També entre els llocs poc freqüents cal destacar la participació periòdica d’algunes seccions de l’orquestra en concerts pedagògics realitzats dins del Centre Penitenciari de Figueres, a on sempre han ofert una calorosa acollida.

La junta gestora per la seva part incorporà nous membres per a propiciar una renovació gradual, essent a partir d’ara Josep Salleras el nou tresorer.

L’any 1998 Xavier Pagès agafa la direcció de Juncària presentant una Oda a Santa Cecília de Purcell juntament amb el cor Vox Cori. Amb aquesta obra es realitzaren varis concerts a Girona i a Barberà del Vallès. Càndid Rodríguez deixà la direcció de la secció Ficaris essent substituït per Xavier Pagès, mentre Marcel Sabaté s’incorporà com a titular de la secció Juncària. L’any 1999 s’oferí el Glòria de Vivaldi amb l’Ensemble Vocal de Ceret en concerts a Cotlliure i a l’església de Sant Pere de Figueres.

L’any 2001 Lluís Vila agafa la direcció de la secció Tramuntana. Els nous locals d’assaig a partir d’aquell moment són les aules del col·legi Josep Pallach, mentre el nombre de caps de corda per secció s’anava ampliant fins a arribar a incorporar com a tals a antics membres que desitgessin continuar participant amb l’orquestra.

David Salleras fou el primer instrumentista de l’orquestra que passà a director de secció, en aquest cas en la de vent. L’any 2001 Xavier Pagès demanà un any d’excedència i el substituí temporalment Càndid Rodríguez, mentre que Elisenda Carrasco s’ocupà de la direcció de la secció Juncària essent substituïda el curs següent per François Ragot.

L’orquestra continuà treballant mentrestant obres clàssiques entre les que cal destacar Dido i Enees de Purcell, amb Mireia Bonet, Pau Bordas com a solistes vocals i el Cor Contrapunto Vocale de Barcelona amb qui s’oferiren concerts al paranimf de la Universitat de Barcelona i al pati de la Diputació de Girona. També s’interpretaren simfonies de Schubert i Arriaga, obertures d’òpera de Mozart, de Beethoven, Psicosi de Herrmann, etc. A més, la JOF ha presentat varis concerts en col·laboració amb agrupacions professionals com l’Orquestra de Cambra de l’Empordà al Teatre jardí de Figueres i el Conjunt Orquestral de Girona a l’església de Sant Martí de Girona.

L’any 2002 s’inicia un programa d’introducció d’instruments poc habituals a la comarca, però indispensables dins d’una formació clàssica, com ara el fagot, la trompa o el oboè, incentivant la incorporació d’alumnes a aquests instruments que fins llavors eren pràcticament inexistents dins les escoles de música.

El mateix any, José Luis Chan agafà la direcció de la secció Indika fins al 2003, que posteriorment passaria a mans de Rosa Maria Sala. Mentrestant aquell curs la secció Juncària és convidada en un intercanvi d’orquestres a Igualada essent el seu director Marcel Sabaté. És llavors també quan hi ha un canvi de junta amb Josep Comaposada com a president, Lluís Casadevall com a tresorer, Montserrat Nogué com a secretaria i Xavier Basora en nom de l’Ajuntament de Figueres. El nombre de poblacions arreu de Catalunya on l’orquestra ha ofert concerts s’amplia a Igualada, Borrasà, Pau, Perpinyà, Riudellots, Campllong, Cassà de la Selva, Llagostera i L’Escala.

Al 2005 Marcel Sabatè s’incorpora com a director de la secció Ficaris, Àngel Vilagrasa a la secció Juncària i Irene Ferrer de la secció Tramuntana. L’any següent surt publicat el tercer CD de l’orquestra titulat Strenes, amb obres estrenades de David Llorens, Xavier Pagès, Albert Bosch i Albert Carbonell.

Aquell mateix 2006 s’hagué de lamentar el traspàs de Rosa Ma Ymbert, qui havia estat vocal de la junta gestora en vàries etapes de l’orquestra. La seva persona és recordada a Figueres en múltiples activitats socials com l’audició del Dia de Tots Sants al cementiri, en la qual la JOF hi participa cada any.

En aquell curs s’incorporaren nous directors a l’orquestra: Règulo Sarmiento a la secció Juncària, Daniel Pérez a la secció Tramuntana i Natàlia Escalera a la secció Indika. El nombre d’integrants s’estabilitza en la setantena i continua incorporant músics de la comarca de l’Empordà, la Selva i de Girona capital, gràcies a les bones relacions amb les escoles de música a més de noves que s’hi ha afegit posteriorment com Temps de Música i Escola de Música Pep Ventura de Figueres, Escola Municipals de Música de l’Escala, Girona i Castelló d’Empúries, així com el Conservatori de Música Isaac Albèniz, Aula Musical, El Tamborí i Clau de Faula de Girona.

Amb la celebració del vintè aniversari l’any 2007 s’encarregaren noves partitures a joves compositors catalans*, s’organitzà un cicle de concerts de cambra amb membres i ex-membres de l’orquestra, varies classes magistrals i la edició d'un llibre.

La Jove Orquestra de Figueres ha esdevingut un model de funcionament associatiu, creant una estructura que es nodreix en gran mesura dels seu propi potencial humà, amb varis directors i caps de corda formats dins la mateixa orquestra. A més de la difusió de la música de cambra entre els joves, cal destacar la creació d’un arxiu musical de quasi 2.000 partitures, la gran majoria pensades per a orquestra de joves, que serà digitalitzat en un futur i posat a l’abast de tothom qui ho desitgi. El catàleg de compositors abraça des de la música del renaixement fins obres contemporànies escrites per a estudiants, sense oblidar el grans autor clàssics del barroc i el romanticisme.

Per l’orquestra han passat prop de mig miler de noies i nois que pogut viure el seu funcionament intern i entendre millor la construcció d’una partitura simfònica. Alguns d’ells han continuat en el camp de la música dins de formacions com l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la Joven Orquesta Nacional de Espanya, Orquestra de Girona, Orquestra Versatile, Cobla Els Montgrins, Orquestra del Conservatori del Liceu de Barcelona, La Bisbal Jove, etc. Si bé d’altres músics han guardat el instrument en el calaix dels records, tots ells han aprés a gaudir de ben segur encara més del llenguatge meravellós i universal de la música.